Diumenge, 18 d'abril de 2010
Informació completa de la ruta que hem seguit: Més informació
Al començar el camí ja trobem molts salts d'aigua i al sortir del castanyer a 1h30' la font de pedra de Can Cuc d'aigua potable i accessible pels gossos. Durant el camí cap al castanyer i al mateix lloc ens trobem altres excursionistes sobretot famílies amb nens. Continuem baixant i a Can Quintana (1h45') trobem algun cavall i gos deslligat. Passem amb els gossos sense cap problema. A partir d'aquest punt ens trobem varis cotxes que pugen a Can Quintana a l'hora de dinar, havíem d'anar vigilant aquí amb els gossos i els cotxes. El millor era portar-los lligats en aquest tram.
Tota la ruta és molt fàcil i agradable per qualsevol gos sigui quina sigui la seva mida. Els més petits potser van trobar alguna dificultat per po a l'hora de travessar l'aigua dels camins, però aquests no feien més de 10 cm. de profunditat.
Gossos que van participar: Alka i Kiba, Aquiles, Brau, Cabrito, Dana, Jaky, Kala, Lola, Molly, Paloma, Poe, Renata, Tiffa i Tuli. Els pots conèixer a: http://www.senderismoconperros.com/quiénes-somos/
A tenir en compte amb el gos: Algun ciclista, nens, altres animals i algun cotxe.
Puntuació per fer la ruta amb gossos (rang: 1-5): 4
Hacía tiempo que quería visitar ese castanyer (sin duda mágico)… lo que no me podía imaginar es que al final he acabado haciendo esta salida compartiéndola con todos vosotros… que es lo mismo que la mejor elección!!! El paisaje un 10 también… la frondosidad de vegetación, los riachuelos, las fuentes que invitan a ir tomando sorbitos de agua fresquita durante el camino… todo el conjunto te va empapando la visión, que bonitooo… y el sol muy tímido pero al final salió, BIIIEEEENNN
ResponderEliminarEn aquesta sortida he pogut saber que , casi 13 Qms, els puc arribar a fer al igual que les dues miniatures (Alka i Kiba) que van amb mi, jejeje, doncs sempre tinc dubtes de fins on puc aguantar i poc a poc ho vaig descobrint.
ResponderEliminarTota la ruta ha estat molt maca i agradable de fer, del paisatge no cal ni dir-ho i a mi m’encanta sentir el soroll de l’aigua dels petits rius i rierols que ens acompanyaven amb unes petites cascades.
La companyia de persones i peluts .... IMMILLORABLE. Gràcies a tots.